Dice una leyenda árabe que dos amigos viajaban por el desierto cuando en un determinado punto del viaje discutieron, y uno le dio una bofetada al otro.
El otro, ofendido, sin nada que decir, escribió en la arena: “hoy mi mejor amigo me pegó una bofetada en el rostro“.
Siguieron adelante y llegaron a un oasis donde decidieron bañarse. El que había sido abofeteado comenzó a ahogarse, siendo salvado por el amigo. Al recuperarse tomó un cuchillo y escribió en la piedra: “Hoy mi mejor amigo me salvó la vida”.
Intrigado, el amigo preguntó: “porqué después de que te lastimé escribiste en la arena y ahora que te salvé escribes en una piedra?”. Sonriendo, el otro amigo respondió: “Cuando un gran amigo nos ofende, debemos escribir en la arena, donde el viento del olvido y del perdón se encargarán de borrarlo y apagarlo. Pero, cuando nos pase algo grandioso, debemos grabarlo en la piedra de la memoria del corazón, donde ningún viento podrá borrarlo.
(S)
dissabte, 9 de setembre del 2006
Visita a Can Jordana
El passat 24 de maig el grup que formem el Taller 2000 vam acudir al Centre de Recursos i Documentació per a la Solidaritat que es troba ubicat a l’edifici santboià de Can Jordana. Allà ens va rebre Montse Arévalo, una persona molt agradable i esplèndida que ens va informar sobre la tasca que porten a terme:
1. Quines activitats es fan al CRDS?
Al centre, les activitats que oferim són diverses però bàsicament el que intentem amb el nostre recurs és treballar el que coneixem com la Solidaritat i la Cooperació amb el tercer món.
2. Quina mena d’informació faciliteu als usuaris? És bàsic que arribi al ciutadà el que significa la Solidaritat i Cooperació per a que sàpiguen com funcionen aquests països i que s’animin a anar-hi i ajudar. Tenim una biblioteca extensa ( con uns 600 llibres) per a que la gent pugui venir i disposin de tota mena de llibres. Sobretot ens dirigim a la ciutadania santboiana per a que puguin conèixer la realitat dels països del tercer món. També és important arribar a les diferents ONGs (tant del municipi com de fóra) i sensibilitzar-les de la problemàtica existent.
3. Quan la gent acudeix al centre quina classe d’informació busquen generalment? El que busquen la gent que acudeix al centre és sobretot per a buscar informació per a poder anar a passar una temporada a aquests països i poder viure amb ells i conèixer la seva realitat. El fet que organitzem xerrades, conferències i presentacions diverses repercuteix a que la gent acudeixi al recurs a participar de les activitats que es fan.
4. Acudeix molta gent al vostre recurs? La gent que acudeix és molt diversa: vénen des d’estudiants que busquen informació per a fer treballs sobre diferents temàtiques, fins a professors, gent que treballa o col·labora amb ONGs, així com ciutadans del municipi que estan interessats amb el recurs.
5. S’admeten voluntaris per a col·laborar en el vostre centre? Sí, actualment col·laboren al voltant d’uns 30 voluntaris. A més de la gent del Fòrum per a la Solidaritat (ONG en la que col·labora i la Montse).
6. Quins professionals treballen al CRDS? La Montse és l’encarregada de portar el CRDS, i el seu càrrec és el de dinamitzadora del recurs; tot i que de formació és antropòloga.
7. Us coordineu amb altres serveis del municipi? Sobretot amb Educació i Ensenyament, ja que moltes escoles i IES del municipi truquen posant-se en contacte amb el CRDS. També tenen contactes amb d’altres entitats i recursos del municipi, com el mateix Taller 2000 (o Centre Urbà de Reinserció)
8. Com va sortir la idea de muntar aquest recurs? En un principi el recurs es portava des de Joventut, el que passava és que no hi havia gaire pressupost ni diners per a invertir en el projecte. El recurs era esporàdic i es portava com a un projecte de Cooperació de Barcelona fins que es va ficar pel mig el Fòrum de la Solidaritat i es va a acabar de consolidar i crear com a un recurs de Sant Boi.
9. Quin horari teniu? L’horari que tenim al CDRS és dimarts, dijous i divendres pel matí de 9:30 a 13:30h. I està obert totes les tardes de la setmana de 16:30 a 20:30h.
10. On esteu situats per a que la gent que ha llegit l’entrevista us vingui a fer una visita? Ens ubiquem al edifici de Can Jordana al carrer Ebre 27, i el nostre telèfon és el 93 6351243.
11. Creus que Sant Boi és un municipi solidari? Rotundament solidari, definitivament.
12. Quin és el significat de Solidaritat pel CRDS? Pot haver-hi gent que pensi en la paraula solidaritat com l’acció de donar el que tens però a part d’aquesta faceta, s’ha de ser solidari amb tothom que ens envolta. Ser solidari significaria el respecte mutu entre persones (és un dret humà), saber respectar. Ser solidari amb el tercer món, però aplicar-ho amb el nostre entorn (amics, família, veïns...). és una paraula que avui en dia està una mica de moda però no és només donar diners, sinó que també exigeix alguna cosa més. Si només donem diners i després no som conseqüents amb el que significa la paraula solidaritat, no crec que tingui gaire de sentit.
13. Què és el que et motiva per a seguir en aquesta feina? El que realment em motiva de la meva tasca és la cara de satisfacció que posa la gent quan fem un bon assessorament o els podem ajudar en qualsevol de les demandes que ens fan. La seva expressió ja ho és tot, és meravellós, inexplicable i increïble. Quan arribo a casa ja estic pensant en que arribi el dia següent per a tornar a la meva feina.
Amb aquest testimoni vam marxar a casa contents de conèixer un nou recurs del municipi; i sobretot captivats de la vitalitat i de la energia positiva que ens va transmetre la Montse, a la qual li estem molt agraïts. Moltes gràcies i fins aviat!!!
(Grup d'Activitats Taller 2000)
1. Quines activitats es fan al CRDS?
Al centre, les activitats que oferim són diverses però bàsicament el que intentem amb el nostre recurs és treballar el que coneixem com la Solidaritat i la Cooperació amb el tercer món.
2. Quina mena d’informació faciliteu als usuaris? És bàsic que arribi al ciutadà el que significa la Solidaritat i Cooperació per a que sàpiguen com funcionen aquests països i que s’animin a anar-hi i ajudar. Tenim una biblioteca extensa ( con uns 600 llibres) per a que la gent pugui venir i disposin de tota mena de llibres. Sobretot ens dirigim a la ciutadania santboiana per a que puguin conèixer la realitat dels països del tercer món. També és important arribar a les diferents ONGs (tant del municipi com de fóra) i sensibilitzar-les de la problemàtica existent.
3. Quan la gent acudeix al centre quina classe d’informació busquen generalment? El que busquen la gent que acudeix al centre és sobretot per a buscar informació per a poder anar a passar una temporada a aquests països i poder viure amb ells i conèixer la seva realitat. El fet que organitzem xerrades, conferències i presentacions diverses repercuteix a que la gent acudeixi al recurs a participar de les activitats que es fan.
4. Acudeix molta gent al vostre recurs? La gent que acudeix és molt diversa: vénen des d’estudiants que busquen informació per a fer treballs sobre diferents temàtiques, fins a professors, gent que treballa o col·labora amb ONGs, així com ciutadans del municipi que estan interessats amb el recurs.
5. S’admeten voluntaris per a col·laborar en el vostre centre? Sí, actualment col·laboren al voltant d’uns 30 voluntaris. A més de la gent del Fòrum per a la Solidaritat (ONG en la que col·labora i la Montse).
6. Quins professionals treballen al CRDS? La Montse és l’encarregada de portar el CRDS, i el seu càrrec és el de dinamitzadora del recurs; tot i que de formació és antropòloga.
7. Us coordineu amb altres serveis del municipi? Sobretot amb Educació i Ensenyament, ja que moltes escoles i IES del municipi truquen posant-se en contacte amb el CRDS. També tenen contactes amb d’altres entitats i recursos del municipi, com el mateix Taller 2000 (o Centre Urbà de Reinserció)
8. Com va sortir la idea de muntar aquest recurs? En un principi el recurs es portava des de Joventut, el que passava és que no hi havia gaire pressupost ni diners per a invertir en el projecte. El recurs era esporàdic i es portava com a un projecte de Cooperació de Barcelona fins que es va ficar pel mig el Fòrum de la Solidaritat i es va a acabar de consolidar i crear com a un recurs de Sant Boi.
9. Quin horari teniu? L’horari que tenim al CDRS és dimarts, dijous i divendres pel matí de 9:30 a 13:30h. I està obert totes les tardes de la setmana de 16:30 a 20:30h.
10. On esteu situats per a que la gent que ha llegit l’entrevista us vingui a fer una visita? Ens ubiquem al edifici de Can Jordana al carrer Ebre 27, i el nostre telèfon és el 93 6351243.
11. Creus que Sant Boi és un municipi solidari? Rotundament solidari, definitivament.
12. Quin és el significat de Solidaritat pel CRDS? Pot haver-hi gent que pensi en la paraula solidaritat com l’acció de donar el que tens però a part d’aquesta faceta, s’ha de ser solidari amb tothom que ens envolta. Ser solidari significaria el respecte mutu entre persones (és un dret humà), saber respectar. Ser solidari amb el tercer món, però aplicar-ho amb el nostre entorn (amics, família, veïns...). és una paraula que avui en dia està una mica de moda però no és només donar diners, sinó que també exigeix alguna cosa més. Si només donem diners i després no som conseqüents amb el que significa la paraula solidaritat, no crec que tingui gaire de sentit.
13. Què és el que et motiva per a seguir en aquesta feina? El que realment em motiva de la meva tasca és la cara de satisfacció que posa la gent quan fem un bon assessorament o els podem ajudar en qualsevol de les demandes que ens fan. La seva expressió ja ho és tot, és meravellós, inexplicable i increïble. Quan arribo a casa ja estic pensant en que arribi el dia següent per a tornar a la meva feina.
Amb aquest testimoni vam marxar a casa contents de conèixer un nou recurs del municipi; i sobretot captivats de la vitalitat i de la energia positiva que ens va transmetre la Montse, a la qual li estem molt agraïts. Moltes gràcies i fins aviat!!!
(Grup d'Activitats Taller 2000)
Rumba 2006
Rumba 2006
Estamos aquí reunidos (MI)
En el taller 2000 (LAm)
Aquí nos ayudamos todos (MI)
Y aprendemos a convivir (LAm)
En este mundo tan cruel (MI)
Me defiendo como puedo (LAm)
Y aunque la vida es muy dura (MI)
Habrá que sobrevivir (LAm)
Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir
(MI) Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir (LAm)
En el tiempo que llevó (MI)
He aprendido mucho (LAm)
Con la ayuda de los tutores (MI)
Y con mi querido grupo (LAm)
Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir
(MI) Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir (LAm)
Estamos aquí reunidos (MI)
En el taller 2000 (LAm)
Aquí nos ayudamos todos (MI)
Y aprendemos a convivir (LAm)
En este mundo tan cruel (MI)
Me defiendo como puedo (LAm)
Y aunque la vida es muy dura (MI)
Habrá que sobrevivir (LAm)
Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir
(MI) Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir (LAm)
En el tiempo que llevó (MI)
He aprendido mucho (LAm)
Con la ayuda de los tutores (MI)
Y con mi querido grupo (LAm)
Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir
(MI) Taller 2000, taller 2000
Es el lugar donde te enseñan a vivir (LAm)
Me llamo Laura.
Me llamo Laura, soy una alumna de integración social que he realizado las prácticas en el Taller 2000. Durante el periodo de mis prácticas además de aprender de los profesionales que trabajan en el centro he realizado un taller de lecto-escritura
El motivo por el que he decidido elaborar este taller es porque pienso que el carecer de un buen nivel de lecto-escritura hace que hechos de la vida tan cotidianos como entender las pautas médicas de una receta, la correspondencia, completar un documento, comprender una factura o nómina se conviertan en una difícil tarea o incluso en algo imposible.
Por eso, con la creación de este taller se busca que los usuarios puedan resolver estos problemas por ellos mismos y que los conocimientos adquiridos en este taller puedan extrapolarse a otros ámbitos como la búsqueda activa de empleo, el ocio o la información.
De esta manera, es necesaria la creación de un taller de lecto-escritura dado que es un aspecto que dota de autonomía y facilita la integración social, tanto a nivel ocupacional como comunitaria, de este colectivo.
El motivo por el que he decidido elaborar este taller es porque pienso que el carecer de un buen nivel de lecto-escritura hace que hechos de la vida tan cotidianos como entender las pautas médicas de una receta, la correspondencia, completar un documento, comprender una factura o nómina se conviertan en una difícil tarea o incluso en algo imposible.
Por eso, con la creación de este taller se busca que los usuarios puedan resolver estos problemas por ellos mismos y que los conocimientos adquiridos en este taller puedan extrapolarse a otros ámbitos como la búsqueda activa de empleo, el ocio o la información.
De esta manera, es necesaria la creación de un taller de lecto-escritura dado que es un aspecto que dota de autonomía y facilita la integración social, tanto a nivel ocupacional como comunitaria, de este colectivo.
Aquí em trobo...
Aquí em trobo, davant d’aquesta pàgina en blanc, amb molts pensaments dins el cap que caldrà fer aterrar. Els usuaris/es i companys/es del Grup d’Activitats-Taller 2000 del Centre Urbà de Reinserció m’han demanat que expliqui quelcom de la meva experiència de treball en aquest centre, amb aquestes persones. Experiència recent, de fa uns mesos, però molt gratificant gràcies a la bona acollida de la resta de professionals del CUR, de PDS i del programa de drogodependències de l’Ajuntament de Sant Boi.
I per on començar? Com a Psicòleg i professional de la prevenció de les drogodependències podria posar èmfasi primer de tot en el fet de que estem a Sant Boi de Llobregat, ciutat on, gràcies a la feina i a la voluntat de molta gent (el meu agraïment per a tots i totes), disposem de molts recursos per atendre a les persones amb problemes d’addicció. Per desgràcia, això no és massa habitual en altres bandes d’aquestes terres en les que vivim. I encara menys en altres països i continents.
D’altre banda, i per mi el més important, és veure com aquests usuaris i usuàries treballen i s’esforcen junts per a fer canvis importants a la seva vida. De com troben, o si més no busquen, motius per a seguir endavant, millorant la seva qualitat de vida, reflexionant sobre la seva manera de fer, que durant força temps ha estat allunyada d’alguna manera de la seva gent i del seu entorn immediat. Sense aquesta motivació pròpia, sense aquest apoderar-se de nou de la seva llibertat per decidir, la nostre feina seria impossible.
Després d’aquest reflexió només em queda donar les gràcies i animar als usuaris i usuàries del CUR a seguir endavant, com ho estan fent, doncs demostren que l’ésser humà es capaç de canviar i de lluitar contra els problemes. Tenim moltes coses per aprendre d’ells i elles.
Salut,
(M.V.R)
I per on començar? Com a Psicòleg i professional de la prevenció de les drogodependències podria posar èmfasi primer de tot en el fet de que estem a Sant Boi de Llobregat, ciutat on, gràcies a la feina i a la voluntat de molta gent (el meu agraïment per a tots i totes), disposem de molts recursos per atendre a les persones amb problemes d’addicció. Per desgràcia, això no és massa habitual en altres bandes d’aquestes terres en les que vivim. I encara menys en altres països i continents.
D’altre banda, i per mi el més important, és veure com aquests usuaris i usuàries treballen i s’esforcen junts per a fer canvis importants a la seva vida. De com troben, o si més no busquen, motius per a seguir endavant, millorant la seva qualitat de vida, reflexionant sobre la seva manera de fer, que durant força temps ha estat allunyada d’alguna manera de la seva gent i del seu entorn immediat. Sense aquesta motivació pròpia, sense aquest apoderar-se de nou de la seva llibertat per decidir, la nostre feina seria impossible.
Després d’aquest reflexió només em queda donar les gràcies i animar als usuaris i usuàries del CUR a seguir endavant, com ho estan fent, doncs demostren que l’ésser humà es capaç de canviar i de lluitar contra els problemes. Tenim moltes coses per aprendre d’ells i elles.
Salut,
(M.V.R)
El taller de manualitats
A la vida hi ha diferents fonts que ens omplen i ens donen l’energia i l’alegria necessàries per viure. Una d’elles és la font de les experiències que vivim, com per exemple, passejar per algun lloc bonic, estimar i ser estimat, veure una bona pel·lícula o xerrar amb els amics i amigues. Una altre de les fonts, i molt important, és el fet d’aprendre a fer coses y després realitzar això que hem après. En aquest sentit és molt important desenvolupar la nostre creativitat, veure que som capaços de fer coses, de pensar-les i inventar-les. Per això, al taller 2000 tenim l’àrea prelaboral, que treballem al taller de manualitats, per potenciar la capacitat de crear que cadascú té i pot haver perdut.
El taller de manualitats es realitza els dimarts i els dijous pel matí, de 10h. a 13h.
La primera mitja hora a la sala d’acollida prenem cafè y parlem dels temes del dia.
A les 10:30h. comencem el taller.
Les tècniques que realitzem són quadres de sorra, marqueteria, estany, fang, fusteria senzilla, pintura a l’oli i pintura decorativa.
A les 12h. fem un descans de 15 minuts. Seguim al taller fins les 12:45h. que és quan comencem a recollir deixant el taller net i endreçat.
El taller de quadres de sorra és una tècnica on utilitzem el tall de paper amb cúter i després s’aplica sorra de colors als espais retallats. Amb això fomentem la creativitat i el sentit artístic.
El taller de marqueteria és més difícil per la precisió en el tall amb cúter i tisores i l’encaix de les peces. Es fan quadres i decoració de caixes.
Per la pintura a l’oli treballem el color i el pinzell fi. Fent això hi ha qui descobreix dins de sí mateix un artista desconegut per ells.
Al taller de fusteria treballem el tall amb serra manual i elèctrica, es prenen mides i es fixen les fustes amb pues. Al principi els hi costa una mica però de seguida agafen habilitat.
Donar classes al Taller 2000 és una feina molt gratificant per el procés de superació de les persones que venen al taller, on elles mateixes descobreixen habilitats manuals, estètiques i artístiques que ells mateixos desconeixien.
Als tallers es crea un ambient agradable de companyonia entre tots els participants.
(C.D.)
El taller de manualitats es realitza els dimarts i els dijous pel matí, de 10h. a 13h.
La primera mitja hora a la sala d’acollida prenem cafè y parlem dels temes del dia.
A les 10:30h. comencem el taller.
Les tècniques que realitzem són quadres de sorra, marqueteria, estany, fang, fusteria senzilla, pintura a l’oli i pintura decorativa.
A les 12h. fem un descans de 15 minuts. Seguim al taller fins les 12:45h. que és quan comencem a recollir deixant el taller net i endreçat.
El taller de quadres de sorra és una tècnica on utilitzem el tall de paper amb cúter i després s’aplica sorra de colors als espais retallats. Amb això fomentem la creativitat i el sentit artístic.
El taller de marqueteria és més difícil per la precisió en el tall amb cúter i tisores i l’encaix de les peces. Es fan quadres i decoració de caixes.
Per la pintura a l’oli treballem el color i el pinzell fi. Fent això hi ha qui descobreix dins de sí mateix un artista desconegut per ells.
Al taller de fusteria treballem el tall amb serra manual i elèctrica, es prenen mides i es fixen les fustes amb pues. Al principi els hi costa una mica però de seguida agafen habilitat.
Donar classes al Taller 2000 és una feina molt gratificant per el procés de superació de les persones que venen al taller, on elles mateixes descobreixen habilitats manuals, estètiques i artístiques que ells mateixos desconeixien.
Als tallers es crea un ambient agradable de companyonia entre tots els participants.
(C.D.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
